Consells d'Estil

Gorra Henri Lloyd

Polo Henri Lloyd

Levi's 507

>adidas italia

Northern SOUL

Que és el Northern soul?
Ho sabeu? no? donçs jo ben bé, el que es diu bé bé, tampoc.

Si foteu un cop d'ull a l'"applet" que hi ha una mica més a baix, de "Last FM" veureu una sèrie de discs, majoritariament d'artistes afro-americans de les décades dels 60's i 70's.

Aquests discs, en realitat no pertanyen a l'estil del Northern Soul. El fet, és que el génere Northern Soul no existeix com a estil diferencial o estilístic basat en diferències mucicals respecte als altres. Existeix com a estil que engloba molts altres estils però que s'agrupen pel fet o pel moment en que es comencen a "re-descobrir".

Situem-nos;
Finals dels seixanta, a Anglaterra. Concretament entre les "Hig-lands" i les "Mid-lands".
L'huracà dels mods, el "swingin' london" i la era pop està en decliv. Però seran els primers els que protagonitzaran el nou fenòmen.
Com sabreu i si no us ho explico, els mods es desvivien pels sons negres que provenien de l'altra banda del Atlàntic, concretament pel "blues", "rythm and blues" i el jazz que es feia llavors, però el nou, d'on treuen el nom, la contracció de "modern" en contraposició al "trad" de tradicional.
La mateixa evolució musical i el "boom" que va suposar la cultura mod amb l'apertura o inclinació de sales de ball envers aquest jovent, va provocar que molts artistes de la industria seguissin el camí que havien obert gent com Sam Cooke, al barrejar "gospel" i "rythm and blues" i desenbocar al SOUL. Això no és que ho provoqués lo que us dic de que els mods generessin canvis a l'oci de la sociatat, però si que va ser, el soul, l'estil que més es punxava als seus santuaris. I on es punxava tooota la nit, d'aquí el mot "all-nighter".



D'acord, tenim al jovent, el lloc i el moment. Seguim?
Bé, com deiem, cap al final de la década, aquests joves veuen com el seu moviment purament "underground" i fet per ells mateixos, esdevé en una caricatura pop, popularitzada i prostituida pels "mass media", i cada cop va a pitjor.
Amb l'aparició del tant popularitzat i idealitzat moviment psicodèlic i hippie, els que es mantenien ferms, veuen com molts s'adhereixen al nou corrent, es deixen crèixer els cabells, descuiden la seva imatge, i emprenen viatges impossibles ajudats per substàncies al·lucinògenes.

Per contra, els fidels, deixen de banda les noves tendències estètiques i musicals, i comencen a aprofundir en la música que més els apassiona. Aquest jovent, de tradició i àmbit obrer, endureixen la seva imatge, radicalitzant-ne els trets més característics i afegint-ne de nous. Això clarament és una protesta contra l'"apalanquisme" general que ha atrapat al gruix de la joventut.
Els cabells cada cop són més curts, els quadres de les camises cada cop són més grans i de colors cada cop més estridents, els detalls als vestits més exagerats i es comencen a veure les primers botes, i els primers caps pelats com ja havia lluït Eric Clapton en el seu moment.

D'altra banda i de forma totalment independent d'aquest jovent, una altra linea d'evolució juvenil va paral·lela. Es tracta dels que sense formar part del col·lectiu mod o skinhead sempre han estimat la música soul per damunt de moviments o tribus urbanes. Coneguts com "Soul Boys" o "Soul Fans".

I arribem al punt en que aquest conjunt de jovent, es refugia altre cop a les sales de ball, on els "disc-jockeys" ja han començat a descobrir vells temes i "singles" d'obscurs segells nord-americans. El fenòmen comença com gaire bé tots els fenòmens juvenils, de manera "underground" fins que el creixement és tal que arriven veus als medis de comunicació.

El començament són dos o tres sales situades pel nord del país, que actuen com a pioneres i com autèntiques meques de peregrinació, segons avanci el fenòmen. Posteriorment gaire bé totes les ciutats més o menys grans tenen el seu club setmanal ubicat en algun pub o alguna sala i que dediquen el cap de setmana a punxar aquests obscurs temes. I on els "All-nighters" es publiciten via "flyers" que es donen de ma en ma a les mateixes festes.

El material musical que s'hi punxa és principalment soul. I el fet que comencés al nord del país, dóna el nom al "rollo". NORTHERN SOUL.

Els temes musicals i el seu suport, el "single" ( a 45 r.p.m. o a 33...) es comença a categoritzar segons el seu nivell de raresa, dificultad de trobar, segell, artista, quantitat de còpies... i esdevenen autèntics diamants que els seus propietaris atresoren i fan sonar a les festes. Quan més obscur sigui el tema millor.



Sales com el "Casino" de Wigan, el "Mecca" de Blackpool, el "Torch", el "Twisted Wheel" etc. adquireuxen una popularitat desbordant. Com a exemple, el "Casino" desbanca al mític "Studio 54" de Manhattan com a millor sala de ball. Els disc-jokeys residents d'aquestes sales, comencen a ser molt sol·licitats i es comencen a rebre els primers sous per a tal feina.

Moltes modes sorgeixen arrel del nou i excitant moviment.
Pantalons amples, anomenats "baggies" per facilitar els moviments, "pegats" (parxes, vamos) de les sales de balls cosits a la bossa on cada jove hi porta el seu "kit" de supervivència per a un "all-nighter", i que servien com a proves reals de la seva fidelitat al moviment, les anfetes per aguantar tota la nit (alguns eh?! no tothom tirava d'elles) i diferents classes de sabates.

Musicalment parlant, dintre del "génere", hi trobem "early soul", "rythm and blues", "disco", "reggae" i evidentment soul: Beat-Ballads, mid-tempos, Stompers...

Els segells en són molts, jo destaco "Okeh", "Cadet", "Wand", "Brunswick", "Capitol", "Motown", "Stax", i un llargíssim etc.

Actualment hi ha mil·lions de recopilatoris, re-edicions en vinil o en cd, i no tants llibres que parlen del Northern Soul, amb lo que aquest humil article preten ser un tastet per que tú, lector, ampliis la teva cultura musical i si t'ha causat curiositat, aprofundeixis en aquest apassionant´"mundillo".

I fins aquí la "breu" introducció al fantabulòs món del Northern Soul.

Enllaços d'interès;

www.northernsoul.net
www.soul-source.co.uk
www.raresoulman.co.uk/


PD: Em deixo moltes coses, ho sé, però per fer-se'n una lleugera idea, ja serveix

Iron Man - The Movie 2

Jo no dic res...