Jolin. M'estic llegint la segona part del llibre del mega-crack Christopher Paolini, Eldest. A l'espera de la tercera entrega d' "El Llegat", que és com es diu la trilogia.
Segueix tan emocionant com l'anterior. Passen un munt de coses i atenció -spoiler- l'entrenament d'Eragon continua avançant, de la mà d'Oromis, un genet elf retirat que també té un drac, Glaedr i viuen a Dü Weldenvarden, prop d'Ellesmera. Ja he avisat que hi havia spoiler.
Donçs bé. Dissabte vam anar, la Mireia i el meu bon amic Romuald, a veure l'adaptació cinematogràfica del primer llibre.
Vam comprar les entrades per veure-la en català -of course-, el llibre el vaig llegir en català.
Vam aprofitar l'entrada abans a la sala per comentar sobre el llibre, que ens preparessim per xalar com vam fer amb el Sr. dels Anells, que segur que amb la de coses que passen al llibre duraria dues hores passades, mínim,...i llum fora i sense "trailers", comença.
Al bonic llogarret de la vall del Palancar, al costat de les Vertebrades, Carvahall i viu Eragon, un noi orfe d'uns 16-17 anys que viu amb el seu oncle Garrow i el seu cosí Roran. Un dia de matinada, Eragon va a caçar a les Vertebrades, muntanyes maleïdes pels habitants de Carvahall.
I hosti, troba una pedra que brilla, i l'hi surt un drac petit, i creix, Roran se'n va ( no sap on), els soldats de Galbatorix (el pèrfid rei) són molt dolents i molesten a Brom (Obi Wan), el drac es fa gran per la magia d'uns núvols i ja es comunica mentalment amb Eragon! Venen uns monstres, els Urgals (se suposa que al menys havien de tenir banyes) i un tiu lleig, Durza, que maten al oncle Garrow!!! Brom li diu a Eragon que el drac l'ha triat a ell perquè sigui el seu genet. Haurà de marxar amb els Vardens, però primer han de passar per la magnífica ciutat de Dras Leona al costat del mar per saber cap a on han tirat els assassins, la ciutat resulten ser quatre xaboles sobre un pantà, es troba una atractiva "pitonissa" ( no era una vella? i l'home gat?)mentre Brom li ensenya una! una sola paraula per fer magia! i amb una sola en té per, "buenu", per saber-ne de noves sense haver-les sentit abans, les utilitza contra els Ra'zac, uns monstres molt i molt "xungus". En somnis Arya, princesa élfica (no mola gens dir elfa), es comunica amb Eragon provocada per els sortilegis de Durza, l'ombra. Arya li diu a Eragon que la vagi a rescatar, aquest hi va, els ajuda un que no saben qui és (Murtagh). Arriben a Farthen Dür conèixen a Ajihad, el "jefe" dels Vardens, la seva filla Nasuada, i els nans, els nans? no n'hi han, au! adeu a l' Orik. Fan una guerra dins de Farthen Dür, Eragon mata a Durza, i els Vardens guanyen. Al final surt Galbatorix enfadat i oh! sorpresa ell també té un drac. Visca! credits i fora... hora tres quarts. Hora tres quarts? i allò que fan quan arriben allí? i lo d'aquell que els hi diu allò?
I la meva queixa és:
D'acord que en una adaptació, no hi surtin tots els fets que passen al llibre, perquè duraria la pel·lícula sis o set dies.
Però al menys, que es dugui un fil entenedor. Es que si no t'has llegit el llibre, i vas a veure aquesta "peli" vas llest, fliparàs, perquè no entendràs res de res.
El ritme de la pel·lícula, és poc menys que de videoclip musical, per l'amor de Deu, quasi dura més el "trailer". Passen les coses sense solta ni volta, perquè si -per favor, que la dragona Saphira creix en segons!!- al menys, haver utilitzat el recurs de l'escena "passat un temps". Desapareixen situacions crucials per entendre l'itinerari dels herois, no, van a un poblet de xaboles perquè sí, i troben gent que ni es presenta ni et diuen qui són i au ja t'apanyaràs. Hi ha races que ni aparèixen. En fí.
És una pena, perquè els llibres són molt bons i la pel·lícula no els fa justicia però ni amb molta sort.
A favor del "flim", he de dir, que els efectes especials estan a l'altura, al menys, la meva única por era que la dragona Saphira es veies un "pegote" i no, no, això és de les poques coses que han fet bé.
El repartiment també està molt ben trobat, cada actor va perfecte per al paper. Eragon (Ed Speeler) perfecte, com a heroi, és el Luke/Frodo iel cosí Roran se li assembla un ou. Garrow és l'oncle Owen Lars de Tatooine, que amb 6 o 7 minuts de "peli" ja ha complert. Brom (Jeremy Irons) és el mentor Obi Wan que li ensenyarà el camí del jedi/genet i un cop feta la feina, morirà.
Galbatorix (J.Malkovich) genial com a dolentot Emeprador (SW)/Sauron. Arya (no recordo el nom de la bellesa que l'interpreta) molt semblant a Arwën Undomiel /la Tyler i el Murtagh és o serà, perquè en aquest aprimera peli no li han donat temps per res, un Han Solo/Aragorn.
Donçs això, que tenia moltes espectatives posades en aquesta peli i sincerament m'ha decepcionat molt. I això que ho tenien fàcil, només havien de seguir les pautes de l'obra mestra de P.Jackson.
Al menys, ens queda poder gaudir de les aventures SENCERES d'Eragon i cia. a les pàgines dels llibres. Foteu-vos els que no us acosteu als llibres ni per casualitat.
miércoles, 20 de diciembre de 2006
viernes, 15 de diciembre de 2006
El jovent d'avuí
Jo sóc jove, encara m' hi considero, tinc trenta anyets...donçs com és que hi ha coses que veig que fan els que tenen 11 p 12 o 15 o 16 o 20 i penso que -quines burrades fan!- o -jo això no ho feia- o potser si que ho feia i no ho retinc al disc dur?
No se, veig nens d'onze o dotze anys molt però molt maleducats i sense cap respecte, ni pels seus companys, ni pels grans ni els avis ni la seva ciutat o el seu poble ni res. Tots tenen l'últim model de mòbil, tots tenen consola de videjocs, tots quan siguin grans volen tenir una merda de cotxe "tunejat" i posar el putu "regueton" o els més puristes la merda de la "música màquina". Tots saben qui és la Pantoja o el Cayetano...jo es que flipo!
Ara no els preguntis per llibres(!) -lo que?- ni per jocs per jugar al carrer (que no sigui ni menjar pipes als portals ni parlar dels protagonistes de Rebelde Way). El dia que vaig flipar i bastant va ser fa uns dos mesos. Era un dissabte per la tarda i a la botiga hi havia un parell de clients mirant uns còmics, quan van entrar un grupet de quatre nens d'uns dotze o tretze. Un d'ells ve normalment a comprar-se el Naruto (la última sensació nipona de fa un parell de temporades) cada mes. Donçs bé, un dels seus amics, ve veure a la secció de còmic-USA, còmics de l'Spiderman, com és natural. Donçs el comentari d'aquest jovenet va ser -ala! también hacen cómics!!!- com si fos una cosa, poc menys que extraordinaria o aliena a la realitat.
Igual penseu que exagero, però senyors, que no parlem de Pórtico, o Canario Negro. Estem parlant d' un dels personatges més icònics del còmic americà. Hostia!
Que porta quaranta anys d'històries i pàgines a les espatlles! que el nen aquell només el conegui per les pel·lícules, videojocs o figuretes o de més productes de (al lloro amb la paraula en castellà) mercadotécnia, però més trist és que el seu pare o sa mare no li hagin dit -no nen que l'Spiderman és un personatge de còmics, mira els còmics són uns papers grapats amb dibuixets que....- I com aquest exemple una muntanya.
Els nanos d'avuí jo no se que els ensenyen i no em refereixo e l'escola. A l'escola prou feïna tenen perquè la canalla no es mati entre ells, o no agredeixin a un "profe" (inpensable als meus dies) o alguna altra burrada per l'estil. AL que me refereixo, és que aprenen dels seus pares? ben poca cosa diria, perquè clar, molts dels que ara són pares les seves màximes a la vida són tenir un cotxe "tuning", vure Gran Hermano i el Salsa Rosa i poca cosa més. Una llàstim ade debò. Esclar que sempre hi ha excepcions, per mostra, les meves nebodes que són una joia.
Au! avuí ja he rajat prou. Demà més...
No se, veig nens d'onze o dotze anys molt però molt maleducats i sense cap respecte, ni pels seus companys, ni pels grans ni els avis ni la seva ciutat o el seu poble ni res. Tots tenen l'últim model de mòbil, tots tenen consola de videjocs, tots quan siguin grans volen tenir una merda de cotxe "tunejat" i posar el putu "regueton" o els més puristes la merda de la "música màquina". Tots saben qui és la Pantoja o el Cayetano...jo es que flipo!
Ara no els preguntis per llibres(!) -lo que?- ni per jocs per jugar al carrer (que no sigui ni menjar pipes als portals ni parlar dels protagonistes de Rebelde Way). El dia que vaig flipar i bastant va ser fa uns dos mesos. Era un dissabte per la tarda i a la botiga hi havia un parell de clients mirant uns còmics, quan van entrar un grupet de quatre nens d'uns dotze o tretze. Un d'ells ve normalment a comprar-se el Naruto (la última sensació nipona de fa un parell de temporades) cada mes. Donçs bé, un dels seus amics, ve veure a la secció de còmic-USA, còmics de l'Spiderman, com és natural. Donçs el comentari d'aquest jovenet va ser -ala! también hacen cómics!!!- com si fos una cosa, poc menys que extraordinaria o aliena a la realitat.
Igual penseu que exagero, però senyors, que no parlem de Pórtico, o Canario Negro. Estem parlant d' un dels personatges més icònics del còmic americà. Hostia!
Que porta quaranta anys d'històries i pàgines a les espatlles! que el nen aquell només el conegui per les pel·lícules, videojocs o figuretes o de més productes de (al lloro amb la paraula en castellà) mercadotécnia, però més trist és que el seu pare o sa mare no li hagin dit -no nen que l'Spiderman és un personatge de còmics, mira els còmics són uns papers grapats amb dibuixets que....- I com aquest exemple una muntanya.
Els nanos d'avuí jo no se que els ensenyen i no em refereixo e l'escola. A l'escola prou feïna tenen perquè la canalla no es mati entre ells, o no agredeixin a un "profe" (inpensable als meus dies) o alguna altra burrada per l'estil. AL que me refereixo, és que aprenen dels seus pares? ben poca cosa diria, perquè clar, molts dels que ara són pares les seves màximes a la vida són tenir un cotxe "tuning", vure Gran Hermano i el Salsa Rosa i poca cosa més. Una llàstim ade debò. Esclar que sempre hi ha excepcions, per mostra, les meves nebodes que són una joia.
Au! avuí ja he rajat prou. Demà més...
Les Cartes Magic....uff!
Que collons tenen les cartes del joc Magic: the gathering?
Els nanos d'entre nou a... , bé, l'edat màxima déu ser la meva, estan enganxadíssims a aquestes cartes de cartulina amb il·lustracions de mòns i personatges fantàstics, molt deutors de l'obra de Tolkien.
I és que, tothom que practiqui algn hobby sap de que parlem, però això de les cartetes, té delicte. Una cartulina amb un dibuixet d'aquests pot arribar, en preu, a no pocs discs d'edició original dels seixanta (veure un ex. Black Lotus=1200€ per una carta!!!!), també n' hi han de preus populars com 20,30,40.50,60 cèntims. I són aquestes les que donen més pel cul. Heu de tenir en compte que sempre us parlo com a dissenyador gràfic a jornada compartida amb la dependència a la meva llibreria especialitzada en còmics.
El problema és que per decidir en quina carta invertir 20 tristos cèntims, es poden estar hores! Si, ja sé que estic tirant pedres a la meva teulada, que 20 cèntims costen molt de guanyar, que són canalla i tenen pocs recursos...però nois, que això ratlla lo absurd.
Un client normal de còmics, per exemple de super herois, gasta al més uns 60€, i no s'està dues hores per triar el que vol. El que jo inverteixo en la venda d'una carta de 20 cèntims és excessiu i esgotador-de-la-paciència-d'un-sant. Però...jo m' ho he buscat i encantat. Per cert no dubteu en visitar la tenda virtual a http://www.tabeius.com i demanar-me el que necessiteu.
Així donçs, criticant als "magiquers", començo el meu blog.
En ell trobareu les fílies i fòbies diaries d'aquest "freaky"- dissenyador gràfic-venedor de còmics-"scooterista"-futbolero-mod-"Estargüorsià"-marit i alguna cosa més.
Perquè senyors, si avuí dia no tens blog...no ets ni "guay", no modern, ni "fashion" ni "re de re".
Encara que no ser ni "guay", no modern, ni "fashion" m'importi gaire.
Els nanos d'entre nou a... , bé, l'edat màxima déu ser la meva, estan enganxadíssims a aquestes cartes de cartulina amb il·lustracions de mòns i personatges fantàstics, molt deutors de l'obra de Tolkien.
I és que, tothom que practiqui algn hobby sap de que parlem, però això de les cartetes, té delicte. Una cartulina amb un dibuixet d'aquests pot arribar, en preu, a no pocs discs d'edició original dels seixanta (veure un ex. Black Lotus=1200€ per una carta!!!!), també n' hi han de preus populars com 20,30,40.50,60 cèntims. I són aquestes les que donen més pel cul. Heu de tenir en compte que sempre us parlo com a dissenyador gràfic a jornada compartida amb la dependència a la meva llibreria especialitzada en còmics.
El problema és que per decidir en quina carta invertir 20 tristos cèntims, es poden estar hores! Si, ja sé que estic tirant pedres a la meva teulada, que 20 cèntims costen molt de guanyar, que són canalla i tenen pocs recursos...però nois, que això ratlla lo absurd.
Un client normal de còmics, per exemple de super herois, gasta al més uns 60€, i no s'està dues hores per triar el que vol. El que jo inverteixo en la venda d'una carta de 20 cèntims és excessiu i esgotador-de-la-paciència-d'un-sant. Però...jo m' ho he buscat i encantat. Per cert no dubteu en visitar la tenda virtual a http://www.tabeius.com i demanar-me el que necessiteu.
Així donçs, criticant als "magiquers", començo el meu blog.
En ell trobareu les fílies i fòbies diaries d'aquest "freaky"- dissenyador gràfic-venedor de còmics-"scooterista"-futbolero-mod-"Estargüorsià"-marit i alguna cosa més.
Perquè senyors, si avuí dia no tens blog...no ets ni "guay", no modern, ni "fashion" ni "re de re".
Encara que no ser ni "guay", no modern, ni "fashion" m'importi gaire.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
