Aquí veureu la web oficial de la "peli"
martes, 28 de octubre de 2008
Awaydays
Nova pel·lícula basada (i van...) en el món dels hooligans de futbol. Aquesta està basada en el llibre amb el mateix títol i narra la història d'uns membres d'un grup, d'un dels primers grups a adoptar l'estètica "casual" al seu "look" per allà als primers 80's.
Aquí veureu la web oficial de la "peli"
Aquí veureu la web oficial de la "peli"
jueves, 11 de septiembre de 2008
Bona Diada Nacional!
Que gaudiu d'un dia més, sense poder ser el que som per llei.
Per una Catalunya Lliure i Catalana!
Per una Catalunya Lliure i Catalana!
sábado, 30 de agosto de 2008
sábado, 5 de julio de 2008
El camí recte
Avuí és una d'aquelles entrades per desfogar-me simplement.
De que serveix ser bona persona, respectar les coses i a la gent, fer el que creus just i acatar totes les normes, viure sense fotre't amb ningú i amb un grau de civisme i proteccionisme elevat?
Us ho dic jo. No serveix d'una PUTA MERDA.
Circular amb cotxe/moto com cal, aparcar on toca, respectar els passos de vianants, mantenir una actitud correcte... o traslladat a l'educació en general. Llençar les escombraries al seu lloc, respectar als veins. En el putu poble aquest això és impossible.
Un no va per la vida buscant problemes però sembla ser que els problemes venen a un com les mosques a la merda. I més ara a l'estiu, que sembla que s'activin els "mode: GARRULO". Aplicable a totes les edats esclar. No penseu que cauré en el tòpic de que "els joves ja se sap".
Exemple 1er.
Un carrer amb papereres i contenidors.
Nens amb papes caminant amb dos cotxes de joguina embalats a les seves caixes. Els nens van obrint els cotxes tot caminant. Quan han aconseguit desfer-se de l'embalatge li pregunten al pare (entre 45-50 anys) que on ho llencen, han passat per davant de dues papereres i ara contenidors. Un pensa -calla que ho llençarà al contenidor- donçs més ample que un pa de quilo, el pare va i ho llença a terra. Bon exemple senyor. Clar que, que esperar d'una familia ataviats amb samarretes de la selecció de Nord Àfrica (ups! perdò) d'Espanya, els nens i el pare i la mare una que que lluia l'ilustrat eslogan de "Los españoles primero"...
Exemple 2on.
Servidor va amb moto per el passeig d'aquest poble que amb el temps, i si no ho veureu, es convertirà en una cort de porcs, garrulos i "quillacos". Arriba a un lloc reservat exclussivament a motos, aparca i es disposa a posar el "candau" quan es para un cotxe i un moro em diu amb una veu una mica alta i fora de tò que -no has visto que voy a aparcar?- Servidor li contesta normalment que aquell és un espai reservat per motos, i que si no ha vist el senyal que així ho expressa. El beneit aquest (deixant de banda que fos un moro, ja ha passat amb espanyols i demés espècies) surt del cotxe en plan flipat, i servidor li repeteix que aquell és un espai per l'aparcament reservat a motocicletes, i servidor alça una mica més el tò i adopta posició defensiva. Llavors el "tolai" fa un somriure i diu -venga es que no encuentro parking, dejame aparcar- Servidor ja comença a estar fart, i li repeteix que no amb lo que el mongolo, entra al cotxe i comença a aparcar allí! Donçs deixo la moto i miro que no la toqui, perquè sino li foto el puny fins a l'estomac. Surt del cotxe i diu -ves como cabíamos los dos?- I? subdesenvolupat de merda? (repeteixo, això NO VA DE RACISME, va de CIVISME i bona conducta). Li vaig dir que si passava la poli (jjasjsajsajsajsajasjsajsajsajsajsasajsajsaj la poli d'aquest poble? jsajsajsasajsajsajsajsajsajsajsajsajasjsajsa) li fotrien una multa, que em va sembla que li va suar la polla si li fotien dues o tres multes.
A ran d'aquest fet em fa gràcia la poli d'aquí. A veïns de tota la vida, que saben que es comporten correctament i no duran problemes els hi foten multes per aparcar 10 minuts a la borera per descarregar la compra, o els criden l'atenció en plan perdonavides...venga va! quins collons. Fan anar a l'ajuntament cada any a per un adhesiu que hi diu "Vehicle Autoritzat" per no sé que de poder aparcar i resulta que aparca qui li dona la puta gana i allà on li peta.
Exemple 3er.
Aquest és curtet.
A les afores del poble hi ha una deixalleria. Perquè anar a llençar el que no es pot llençar als contenidors quan ho pots llençar als contenidors o fora d'ells o a sobre la borera mateix sense haver de moure't gaire?
Exermple 4rt.
Servidor surt un dia per la nit de casa dels sogres amb el cotxe acompanyat per la seva dona. Veiem com un fill de puta flipat i/o fins al cul d'"speed" puja pel carrer amb un cotxe juntament amb 3 ocupants més a una vel·locitat esfereidora. Bé un cop ha passat, ens incorporem al carrer i veiem pel retrovisor que el flipat aquest baixa altre cop a la mateixa vel·locitat i fot la gran frenada darrera nostre. Es col·loca al costat nostre, per la dreta, i es queda mirant fixament al vostre narrador preferit. Baixo la finestra i li dic que si vol alguna cosa. I em salta que si no l'havia vist, que això que he fet (jo) està prohibit (!!!?), i li dic per evitar problemes (sense la meva dona al costat, no hauria acabat la cosa de la mateixa manera) que no l'he vist venir, i el tio en plan "avuí vale i et perdono l'existència" fa un gest despectiu i es col·loca just darrera nostre. Semàfor en verd i anem cap a l'únic lloc on es pot trobar aparcament (per vehicles autoritzats jsajsajsajsasjasajsaj) relativament a prop de casa. Doncs el tontolava ens comença a seguir fins l'aparcament i quan baixem del cotxe agafa i se'nva. "Pués vale" pallasso ja saps on deixo el cotxe.
L'altre dia mel vaig creuar pel carrer i em va fer una rialla de "borderline" del pal "te meto cuando quiera" (que encara està per veure) i ja està. "PUTU RETARDED".
Exemple 5é;
No crec que fos una idea descabellada fer circular un parell o tres patrulles de policia urbana i/o G.Civil pel passeig a torns. Sé que és impossible cobrir-ho tot. Sé que és molt sacrificat caminar pel passeig (uf! treballar de veritat ja deu ser la polla de cansat). Així ens evitarem alguna desgràcia que segur ha passat i no hem vist i més segur encara passarà. El passeig és lo millor. Acceleracions impossibles i frenades en dos metres, que algun dia creuarà algun crio i ja la tindrem, llavors que? Tots a plorar no? Ah! i qui vulgui algun porret o pastilleta només ha de passar pel tram més al sud i demanar tanda.
Si quitxalla, si, així estem. Visca el poble, deixem que ens el fotin fet una merda.
Conclusions:
Jo seguiré fent el mateix camí que faig. Aparcaré on toqui, circularé a la vel·locitat que toqui, respectaré als veïns, seré com fins ara.
La única cosa que cambiaré de la meva manera de ser, serà la resposta en moments com aquests. JAJAJAJAJAJA llavors segur seguríssim que s'aplica la puta llei de murphy i per fotre quatre mastegots acabaré pringant jo i pagant alguna multa o detingut.
Conclusió 2:
Hi ha grups de gent, o sectors de la població o com vulgueu dir-ho, que no estan prou evolucionats com per viure en una societat. Dona la puta casualitat que els dos principals grups que trobo jo al dia a dia són de fora. Castellans i moros que tot i viure aquí, molts néixer aquí, treballar aquí, es caguen en Catalunya, en els catalans i en la gent normal. Ei! si tanta tirria ens teniu aneu a viure a Espanya qu estarem més tranquils i viurem més anys.
Que gaudiu de l'estiu jajajajajaj!
De que serveix ser bona persona, respectar les coses i a la gent, fer el que creus just i acatar totes les normes, viure sense fotre't amb ningú i amb un grau de civisme i proteccionisme elevat?
Us ho dic jo. No serveix d'una PUTA MERDA.
Circular amb cotxe/moto com cal, aparcar on toca, respectar els passos de vianants, mantenir una actitud correcte... o traslladat a l'educació en general. Llençar les escombraries al seu lloc, respectar als veins. En el putu poble aquest això és impossible.
Un no va per la vida buscant problemes però sembla ser que els problemes venen a un com les mosques a la merda. I més ara a l'estiu, que sembla que s'activin els "mode: GARRULO". Aplicable a totes les edats esclar. No penseu que cauré en el tòpic de que "els joves ja se sap".
Exemple 1er.
Un carrer amb papereres i contenidors.
Nens amb papes caminant amb dos cotxes de joguina embalats a les seves caixes. Els nens van obrint els cotxes tot caminant. Quan han aconseguit desfer-se de l'embalatge li pregunten al pare (entre 45-50 anys) que on ho llencen, han passat per davant de dues papereres i ara contenidors. Un pensa -calla que ho llençarà al contenidor- donçs més ample que un pa de quilo, el pare va i ho llença a terra. Bon exemple senyor. Clar que, que esperar d'una familia ataviats amb samarretes de la selecció de Nord Àfrica (ups! perdò) d'Espanya, els nens i el pare i la mare una que que lluia l'ilustrat eslogan de "Los españoles primero"...
Exemple 2on.
Servidor va amb moto per el passeig d'aquest poble que amb el temps, i si no ho veureu, es convertirà en una cort de porcs, garrulos i "quillacos". Arriba a un lloc reservat exclussivament a motos, aparca i es disposa a posar el "candau" quan es para un cotxe i un moro em diu amb una veu una mica alta i fora de tò que -no has visto que voy a aparcar?- Servidor li contesta normalment que aquell és un espai reservat per motos, i que si no ha vist el senyal que així ho expressa. El beneit aquest (deixant de banda que fos un moro, ja ha passat amb espanyols i demés espècies) surt del cotxe en plan flipat, i servidor li repeteix que aquell és un espai per l'aparcament reservat a motocicletes, i servidor alça una mica més el tò i adopta posició defensiva. Llavors el "tolai" fa un somriure i diu -venga es que no encuentro parking, dejame aparcar- Servidor ja comença a estar fart, i li repeteix que no amb lo que el mongolo, entra al cotxe i comença a aparcar allí! Donçs deixo la moto i miro que no la toqui, perquè sino li foto el puny fins a l'estomac. Surt del cotxe i diu -ves como cabíamos los dos?- I? subdesenvolupat de merda? (repeteixo, això NO VA DE RACISME, va de CIVISME i bona conducta). Li vaig dir que si passava la poli (jjasjsajsajsajsajasjsajsajsajsajsasajsajsaj la poli d'aquest poble? jsajsajsasajsajsajsajsajsajsajsajsajasjsajsa) li fotrien una multa, que em va sembla que li va suar la polla si li fotien dues o tres multes.
A ran d'aquest fet em fa gràcia la poli d'aquí. A veïns de tota la vida, que saben que es comporten correctament i no duran problemes els hi foten multes per aparcar 10 minuts a la borera per descarregar la compra, o els criden l'atenció en plan perdonavides...venga va! quins collons. Fan anar a l'ajuntament cada any a per un adhesiu que hi diu "Vehicle Autoritzat" per no sé que de poder aparcar i resulta que aparca qui li dona la puta gana i allà on li peta.
Exemple 3er.
Aquest és curtet.
A les afores del poble hi ha una deixalleria. Perquè anar a llençar el que no es pot llençar als contenidors quan ho pots llençar als contenidors o fora d'ells o a sobre la borera mateix sense haver de moure't gaire?
Exermple 4rt.
Servidor surt un dia per la nit de casa dels sogres amb el cotxe acompanyat per la seva dona. Veiem com un fill de puta flipat i/o fins al cul d'"speed" puja pel carrer amb un cotxe juntament amb 3 ocupants més a una vel·locitat esfereidora. Bé un cop ha passat, ens incorporem al carrer i veiem pel retrovisor que el flipat aquest baixa altre cop a la mateixa vel·locitat i fot la gran frenada darrera nostre. Es col·loca al costat nostre, per la dreta, i es queda mirant fixament al vostre narrador preferit. Baixo la finestra i li dic que si vol alguna cosa. I em salta que si no l'havia vist, que això que he fet (jo) està prohibit (!!!?), i li dic per evitar problemes (sense la meva dona al costat, no hauria acabat la cosa de la mateixa manera) que no l'he vist venir, i el tio en plan "avuí vale i et perdono l'existència" fa un gest despectiu i es col·loca just darrera nostre. Semàfor en verd i anem cap a l'únic lloc on es pot trobar aparcament (per vehicles autoritzats jsajsajsajsasjasajsaj) relativament a prop de casa. Doncs el tontolava ens comença a seguir fins l'aparcament i quan baixem del cotxe agafa i se'nva. "Pués vale" pallasso ja saps on deixo el cotxe.
L'altre dia mel vaig creuar pel carrer i em va fer una rialla de "borderline" del pal "te meto cuando quiera" (que encara està per veure) i ja està. "PUTU RETARDED".
Exemple 5é;
No crec que fos una idea descabellada fer circular un parell o tres patrulles de policia urbana i/o G.Civil pel passeig a torns. Sé que és impossible cobrir-ho tot. Sé que és molt sacrificat caminar pel passeig (uf! treballar de veritat ja deu ser la polla de cansat). Així ens evitarem alguna desgràcia que segur ha passat i no hem vist i més segur encara passarà. El passeig és lo millor. Acceleracions impossibles i frenades en dos metres, que algun dia creuarà algun crio i ja la tindrem, llavors que? Tots a plorar no? Ah! i qui vulgui algun porret o pastilleta només ha de passar pel tram més al sud i demanar tanda.
Si quitxalla, si, així estem. Visca el poble, deixem que ens el fotin fet una merda.
Conclusions:
Jo seguiré fent el mateix camí que faig. Aparcaré on toqui, circularé a la vel·locitat que toqui, respectaré als veïns, seré com fins ara.
La única cosa que cambiaré de la meva manera de ser, serà la resposta en moments com aquests. JAJAJAJAJAJA llavors segur seguríssim que s'aplica la puta llei de murphy i per fotre quatre mastegots acabaré pringant jo i pagant alguna multa o detingut.
Conclusió 2:
Hi ha grups de gent, o sectors de la població o com vulgueu dir-ho, que no estan prou evolucionats com per viure en una societat. Dona la puta casualitat que els dos principals grups que trobo jo al dia a dia són de fora. Castellans i moros que tot i viure aquí, molts néixer aquí, treballar aquí, es caguen en Catalunya, en els catalans i en la gent normal. Ei! si tanta tirria ens teniu aneu a viure a Espanya qu estarem més tranquils i viurem més anys.
Que gaudiu de l'estiu jajajajajaj!
jueves, 15 de mayo de 2008
miércoles, 14 de mayo de 2008
Northern SOUL
Que és el Northern soul?
Ho sabeu? no? donçs jo ben bé, el que es diu bé bé, tampoc.
Si foteu un cop d'ull a l'"applet" que hi ha una mica més a baix, de "Last FM" veureu una sèrie de discs, majoritariament d'artistes afro-americans de les décades dels 60's i 70's.
Aquests discs, en realitat no pertanyen a l'estil del Northern Soul. El fet, és que el génere Northern Soul no existeix com a estil diferencial o estilístic basat en diferències mucicals respecte als altres. Existeix com a estil que engloba molts altres estils però que s'agrupen pel fet o pel moment en que es comencen a "re-descobrir".
Situem-nos;
Finals dels seixanta, a Anglaterra. Concretament entre les "Hig-lands" i les "Mid-lands".
L'huracà dels mods, el "swingin' london" i la era pop està en decliv. Però seran els primers els que protagonitzaran el nou fenòmen.
Com sabreu i si no us ho explico, els mods es desvivien pels sons negres que provenien de l'altra banda del Atlàntic, concretament pel "blues", "rythm and blues" i el jazz que es feia llavors, però el nou, d'on treuen el nom, la contracció de "modern" en contraposició al "trad" de tradicional.
La mateixa evolució musical i el "boom" que va suposar la cultura mod amb l'apertura o inclinació de sales de ball envers aquest jovent, va provocar que molts artistes de la industria seguissin el camí que havien obert gent com Sam Cooke, al barrejar "gospel" i "rythm and blues" i desenbocar al SOUL. Això no és que ho provoqués lo que us dic de que els mods generessin canvis a l'oci de la sociatat, però si que va ser, el soul, l'estil que més es punxava als seus santuaris. I on es punxava tooota la nit, d'aquí el mot "all-nighter".
D'acord, tenim al jovent, el lloc i el moment. Seguim?
Bé, com deiem, cap al final de la década, aquests joves veuen com el seu moviment purament "underground" i fet per ells mateixos, esdevé en una caricatura pop, popularitzada i prostituida pels "mass media", i cada cop va a pitjor.
Amb l'aparició del tant popularitzat i idealitzat moviment psicodèlic i hippie, els que es mantenien ferms, veuen com molts s'adhereixen al nou corrent, es deixen crèixer els cabells, descuiden la seva imatge, i emprenen viatges impossibles ajudats per substàncies al·lucinògenes.
Per contra, els fidels, deixen de banda les noves tendències estètiques i musicals, i comencen a aprofundir en la música que més els apassiona. Aquest jovent, de tradició i àmbit obrer, endureixen la seva imatge, radicalitzant-ne els trets més característics i afegint-ne de nous. Això clarament és una protesta contra l'"apalanquisme" general que ha atrapat al gruix de la joventut.
Els cabells cada cop són més curts, els quadres de les camises cada cop són més grans i de colors cada cop més estridents, els detalls als vestits més exagerats i es comencen a veure les primers botes, i els primers caps pelats com ja havia lluït Eric Clapton en el seu moment.
D'altra banda i de forma totalment independent d'aquest jovent, una altra linea d'evolució juvenil va paral·lela. Es tracta dels que sense formar part del col·lectiu mod o skinhead sempre han estimat la música soul per damunt de moviments o tribus urbanes. Coneguts com "Soul Boys" o "Soul Fans".
I arribem al punt en que aquest conjunt de jovent, es refugia altre cop a les sales de ball, on els "disc-jockeys" ja han començat a descobrir vells temes i "singles" d'obscurs segells nord-americans. El fenòmen comença com gaire bé tots els fenòmens juvenils, de manera "underground" fins que el creixement és tal que arriven veus als medis de comunicació.
El començament són dos o tres sales situades pel nord del país, que actuen com a pioneres i com autèntiques meques de peregrinació, segons avanci el fenòmen. Posteriorment gaire bé totes les ciutats més o menys grans tenen el seu club setmanal ubicat en algun pub o alguna sala i que dediquen el cap de setmana a punxar aquests obscurs temes. I on els "All-nighters" es publiciten via "flyers" que es donen de ma en ma a les mateixes festes.
El material musical que s'hi punxa és principalment soul. I el fet que comencés al nord del país, dóna el nom al "rollo". NORTHERN SOUL.
Els temes musicals i el seu suport, el "single" ( a 45 r.p.m. o a 33...) es comença a categoritzar segons el seu nivell de raresa, dificultad de trobar, segell, artista, quantitat de còpies... i esdevenen autèntics diamants que els seus propietaris atresoren i fan sonar a les festes. Quan més obscur sigui el tema millor.
Sales com el "Casino" de Wigan, el "Mecca" de Blackpool, el "Torch", el "Twisted Wheel" etc. adquireuxen una popularitat desbordant. Com a exemple, el "Casino" desbanca al mític "Studio 54" de Manhattan com a millor sala de ball. Els disc-jokeys residents d'aquestes sales, comencen a ser molt sol·licitats i es comencen a rebre els primers sous per a tal feina.
Moltes modes sorgeixen arrel del nou i excitant moviment.
Pantalons amples, anomenats "baggies" per facilitar els moviments, "pegats" (parxes, vamos) de les sales de balls cosits a la bossa on cada jove hi porta el seu "kit" de supervivència per a un "all-nighter", i que servien com a proves reals de la seva fidelitat al moviment, les anfetes per aguantar tota la nit (alguns eh?! no tothom tirava d'elles) i diferents classes de sabates.
Musicalment parlant, dintre del "génere", hi trobem "early soul", "rythm and blues", "disco", "reggae" i evidentment soul: Beat-Ballads, mid-tempos, Stompers...
Els segells en són molts, jo destaco "Okeh", "Cadet", "Wand", "Brunswick", "Capitol", "Motown", "Stax", i un llargíssim etc.
Actualment hi ha mil·lions de recopilatoris, re-edicions en vinil o en cd, i no tants llibres que parlen del Northern Soul, amb lo que aquest humil article preten ser un tastet per que tú, lector, ampliis la teva cultura musical i si t'ha causat curiositat, aprofundeixis en aquest apassionant´"mundillo".
I fins aquí la "breu" introducció al fantabulòs món del Northern Soul.
Enllaços d'interès;
www.northernsoul.net
www.soul-source.co.uk
www.raresoulman.co.uk/
PD: Em deixo moltes coses, ho sé, però per fer-se'n una lleugera idea, ja serveix
sábado, 3 de mayo de 2008
miércoles, 30 de abril de 2008
IRON MAN - the movie
Avuí s'estrena la pel·lícula dedicada al Venjador daurat.
Espero que sigui un "blockbuster" dels bons, que ja tocava...vaja dos mesos de sequera de cinema "palomitero".
I després de veure Transformers, ja no tinc dubtes del que puguin fer amb el "Cabeza de Lata" (Ben Grimm dixit). L'armadura re-dissenyada per Adi Granov és una de les encarnacions més xules del personatge.
El personatge no és dels meus favorits de la Marvel i arrel dels fets que transcorren durant la pasada saga "Civil War" encara ha caigut més avall -ojo! als que no l'hagueu llegit...SPOILER al CANTO (díficil després que els medis ens el colessin)- Jolín, per culpa seva es carreguen al grandíssim Steve Rogers o Capitan America (peli ja!! que la que ronda por ai, dels 90's té tela)
Donçs el que deia, no és dels meus favorits, ja que mai he sentit simpatia pels pobrets nens rics que s'inventen o compren quatre "catxarros" i se'n van a fer el super-heroi. Es veurà el seu problema amb la beguda? R.Downey Jr. estarà a l'altura?
En fi, compreu-vos una Coca-Cola gran, crispetes, i acomodeu-vos a la butaca i a xalar, que és una peli.
PD. A qui pugui interessar sobretot els que l'aneu a veure;
Encara que hi veieu fantasmades, coses impossibles, i xifladures variades i inimaginables, penseu que és una pel·lícula basada en un còmic, es a dir, imaginació i fantasia a dojo, per tant: La vostra opinió dita en veu alta i els vostres -si anda!- o -vaia fantasmada!-, mentre transcorre el film, no li importa una puta merda a ningú. Consell; calleu i a la sortida amb els amics feu els comentaris que us surtin del nap.
PD2. Per Bacalutis, Nengs, Piyulis, Xulo-tunings i derivats;
No hi aneu.
Au a cuidar-se!
martes, 29 de abril de 2008
Papel y Plástico de Oscar Lombana
Companys, aquesta tarda hem estat xalant com a energúmens a costra del llibre que ens ha arribat a la tenda.
Els que heu nascut entre el 71 i el ....79 us retrobareu dient -uuuooo això ho tenia jo!- o -Aquesta sèrie era la canyaaaa!!-
Seguint la moda nostalgica ( que d'altra banda no té res de dolenta, sota la meva opinió) dels famosets e-mails multi-adress de fa uns anyets, on un viu escriptor ens arrancava no una ni dues, sinó mil somrriures amb records i situacions de la infantesa 80'era, ens arriba "Papel y Plástico".
La portada amb un "click" de FAMOBIL ( si, primer eren de FAMOBIL, no de Playmobil) ja és tota una declaració de principis.
I al obrir-lo ja és un no parar; Comando G, els burmar-flash (o polins), Autocross, Galactica, Tarzan, els bucaneros, les manos-locas, "con ocho basta", el Porsche 928 de Rico, els soldats de Montaplex.....etc.
I els comentaris oportuns sobre les joguines, sèries, còmics, programes de TV, revistes, xapes, llaminadures i de més, ens fan recordar més de mil anècdotes relacionades i/o derivades.
Jo sincerament, crec que som la millor collita de totes les generacions, clar, cadascuna deu tenir lo seu. Però només cal veure les generacions actuals.
Sincerament; valoreu si la nostra no és la millor!!! Per l'amor de Deu, si ens entreteniem amb cada parida que ara fa vergonya alièna....
Tiny, Tio, Jason, Mark, y Princesa lucharan, Ave Fenix a volar, la batalla van a ganar!!!!
jueves, 13 de marzo de 2008
RODOLFO CHIKILICUATRE A FREAKY-VISION
Feia temps que no pujava cap escrit que realment valés la pena fins avuí.
Perrea, perrea...jasjsajsajasjsa!
Em mola 1000 que tot deu estigui rebotat per que va el crack del Bruc, l'actor que fa de Rodolfo Chikilicuatre.
FRIKI-visión, sempre ha estat això, una cagada de concurs que feien les teles europees, aprofitant que quan va començar, no hi havia gaire més on triar...(per això i altres super programacions televisives, crec jo que els de la meva generació sempre estavem jugant al carrer) i on enviaven lo més carrincló, cutre i paxanguero que es paria a cada país. I ho enviaven del pal -uuuoo esta canción és lo máximo que ha parido nuestro país- ...
Recordar els mega-hits de FRIKI-visió, us pot portar bons records, somriures i poca cosa més. No us portarà a valorar la altíssima qualitat dels super "jits" que hi van anar. No s'ha de comfondre entre bon rotllet i nostalgia amb qualitat musical. Tret que SEMPRE li ha faltat a aquesta merdeta de festival.
Per això em mola veure el nivell musical del país veí. Que sempre ha estat nefast. I que s'arrenquin les vestidures per això, encara em mola més.
http://www.youtube.com/watch?v=8RviZkSdMes
1-el Brikindans!
2-el Crusaíto!
3-el Maikel Chacson!
4-el Robocó!
Perrea, perrea...jasjsajsajasjsa!
Em mola 1000 que tot deu estigui rebotat per que va el crack del Bruc, l'actor que fa de Rodolfo Chikilicuatre.
FRIKI-visión, sempre ha estat això, una cagada de concurs que feien les teles europees, aprofitant que quan va començar, no hi havia gaire més on triar...(per això i altres super programacions televisives, crec jo que els de la meva generació sempre estavem jugant al carrer) i on enviaven lo més carrincló, cutre i paxanguero que es paria a cada país. I ho enviaven del pal -uuuoo esta canción és lo máximo que ha parido nuestro país- ...
Recordar els mega-hits de FRIKI-visió, us pot portar bons records, somriures i poca cosa més. No us portarà a valorar la altíssima qualitat dels super "jits" que hi van anar. No s'ha de comfondre entre bon rotllet i nostalgia amb qualitat musical. Tret que SEMPRE li ha faltat a aquesta merdeta de festival.
Per això em mola veure el nivell musical del país veí. Que sempre ha estat nefast. I que s'arrenquin les vestidures per això, encara em mola més.
http://www.youtube.com/watch?v=8RviZkSdMes
1-el Brikindans!
2-el Crusaíto!
3-el Maikel Chacson!
4-el Robocó!
lunes, 7 de enero de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
